Insurrectes: formats militars, conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes (carlins) i els s’havien oposat a les reformes de la República. Tenien com a suport i inspiració el feixisme i es defineixen com a “nacionals” lleials a la República: eren bàsicament classes populars: obrers i empleats, petita burgesia i pagesos sense terres. La majoria estaven afiliats o influïts per organitzacions socialistes, comunistes i anarcosindicalistes i anomenats “rojos” per la dreta.
Causes de la Guerra:
Tens clima de polarització política i debilitament de la democràcia per violència política provinent de sectors conservadors i ultrarevolucionaris. La victòria del Front Popular a les eleccions de 1936 va inaugurar un govern allunyat del poder militar antirepublicà i que pretenia reprendre el camí de les reformes que ja havia iniciat. La conspiració militar i el cop d’Estat de juliol de 1936, en què el 70% de les forces armades es van alçar contra el govern republicà. Lluita de classes, conflictivitat social, intenció d’acabar amb el govern del Front Popular.
Les 4 Fases de la Guerra:
La primera fase de la Guerra Civil va tenir lloc entre juliol de 1936 i març de 1937, marcada per la intenció dels sublevats de prendre Madrid. Això va començar quan Franco i les seves tropes van creuar des de Marroc fins a Sevilla, unint-se a altres exèrcits de la zona i formant columnes per prendre ciutats properes, essent les primeres en caure Huelva, Màlaga i Granada. Durant aquesta fase, el general Sanjurjo (qui havia de liderar els sublevats) va morir, per la qual cosa es va formar la Junta de Defensa Nacional en la qual es va nomenar a Franco Generalíssim i líder dels sublevats, en gran part, per la seva fama guanyada en alliberar Toledo de mans republicanes.
Després de ser nomenat Generalíssim, Franco va intentar prendre Madrid en la anomenada Batalla de Madrid entre novembre i desembre de 1936, però la pèrdua de temps havia fet que els republicans fossin capaços de reforçar les seves defenses i van aconseguir aturar l’atac. En aquest punt, els líders republicans van fugir a València i els sublevats es van preparar per atacar altres llocs. Durant aquesta fase, el general Sanjurjo (qui havia de liderar els sublevats) va morir, per la qual cosa es va formar la Junta de Defensa Nacional en la qual es va nomenar a Franco Generalíssim i líder dels sublevats, en gran part, per la seva fama guanyada en alliberar Toledo de mans republicanes. Franco va intentar prendre Madrid en la anomenada Batalla de Madrid entre novembre i desembre de 1936, però la pèrdua de temps havia fet que els republicans fossin capaços de reforçar les seves defenses i van aconseguir aturar l’atac. En aquest punt, els líders republicans van fugir a València i els sublevats es van preparar per atacar altres llocs.
Segona Fase:
Aquesta fase de la guerra va estar marcada pel moviment de les tropes sublevades cap al nord, a causa de la impossibilitat de prendre la capital espanyola de Madrid. Al nord, el principal general era Mola, qui havia pres importants ciutats com Navarra, Àlaba i Guipúscoa, i poc després també va conquerir Sant Sebastià. En aquesta situació, l’única ciutat important de la zona que quedava sense conquerir era Bilbao i, per prendre-la, Franco va ordenar llançar bombardejos de la Llegió Còndor per tota la zona, matant a centenars de persones per prendre la ciutat. Per això, en tan sols dos mesos la ciutat de Bilbao va caure en mans dels sublevats. El 4 de juny, el general Mola va morir en un accident d’avió, canviant el comandament de la zona al general Dávila.A les tropes del nou general se li van unir soldats italians, aconseguint conquerir en poc temps Astúries i Cantàbria i ocupant tot el front nord les tropes sublevades.